Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/169

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que senyor Palombella era·l miglior.288

XXXVIIDexiem a millor lloch aquest assunt.
Yo sol vos dech parlar del sentiment
ab qual dit escrivà ha pres a punt
lo tindre a misenyor gran temps ausent.292
Ell sempre s'és mostrat molt en damunt
dels altres seus colegas clarament
y a tots ha dat a veure ab evidènzia
que le fonch dolorosa aquella ausènzia.296

XXXVIIIÉs ver que demostrà no poch disgustu
senyor dotor Massida, guàrdia real,
fent veure que·l partir li fos de sustu,
com l'ha volgut fer creure lo fiscal.300
Però tant l'hu com l'altre han tingut gustu
que restés Palombella interinal,
mentres que axí no hi fóra alguna quéxia,
sent la música totta la matéxia.304

XXXIXTambé me só restat molt atturdit
de quant senyor Dupré té praticat,
puis m'ha dexiat confús y persuadit
que per la tal partenza ha molt penat.308
Sé encara de las guàrdias que s'és dit
que tottes han plorat y sospirat;
però puch dir de los del patrimoni
que s'és més distinguit Giusepp Antoni.312

XLPareix que a aquell prob·omme·l cor dighés
que funesta per ell seria l'anada;
pareix que encara·l cor le presagés
qu·ell no se trobaria a la tornada;316
pareix que del moment ell no tenghés
ni vida ni salut ben concertada.
Tal fonch sa pena y la dolor tant fort
que, sent lo duenyu en Càller, ell és mort.320

    298. senyor dotor Massida: amb aquest cognom només coneixem Antíoc Massida, autor d'un "Himne popular cantat en los tres dies de las festas reals" (publicat dins TODA 1903, 45-47 i SCANU-BALLERO 1961, 457-459)