Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

-abenquè canu- gelós,
com tot sa cuntempla atònit
un cas tan prodigiós.84

XXIIMira-ta com de una vèrgia
y al matex tens casada
sa digna vanir al món
la més gloriosa fada.88

XXIII Mira-ta com, senza mancha
del original pecat,
ve un Déu fet omma a nàxiar
per l'umà comú rescat.92

XXIVMira-ta aquellas pallas
ont tot aquell Déu raposa
fent veura que en la pubresa
és ont ell també sa posa. 96

XXV Mira-ta am a qui fastidi
sa troba la santa mara,
tanint esposta a inclemència
la prenda que té més cara.100

XXVIMira-la am a qui passiència
pragonta al sou car marit
si s'ha de curgà'l miñó
y ont és lu brassol o·l llit.104

XXVII Mira'ls com, già vayent-sa
de faxas y burquins curts,
s'angíñan per calantar-lu
am a lu alè de dos bruts.108

XXVIIIMira-ta'l com sa tramola,
nu, senza un tros de camisa,

    82. canu: 'canut' (cast. cano).
    86. tens: 'temps'.
    89. mancha: 'taca' (cast. mancha). Aquest castellanisme encara és viu a l'Alguer.
    103. curgà: 'colgar'.
    106. burquins: 'bolquims'.