XLIIMira-ta també lus altrus
privats de tal melodia,
com sa són tots trasformats
per demostrar l'alegria.168
XLIII Mira més de qualsasia
las currogas y asturnells
que, abudrunats per lus abras,
crídan a daspit de aquells. 172
XLIVMira també lus barbíngiuls,
lus cap de morus y qüetas
que, per no poder fer música
se càllan y són discretas.176
XLV Mira-ta lus bruscaïnus
y lus que diun cunsallers,
que ancara de cassar moscas
s'asténan com lus primers.180
XLVIMira-ta lus biqui-russus
com sa són dumesticats
que, passant-lis l'omma a prop,
dascúidan de assegurats.184
XLVII Mira-ta, si vols, las pigas,
i·ls papagalls ancara
que, imitant la veu del omma,
del gustu la fan més clara. 188
169. qualsasia: 'qualsevol'.
170. currogas: 'cornelles' (camp. carrogas).
171. abudrunats: 'agrupats' (a partir del log. abbudronare).
173. barbíngiuls: 'pardals' (camp. carrogas). Segons BLASCO 1984, 227, aquest terme prové del llat. albinius.
175. cap de morus: 'bitxacs' (log. conca de moru). Veg. MASSALA 1808, 100: "Uccelli a becco gentile: il Capinero (che i Sardi chiamano Filomena e Conca de moru)"; qüetas: 'cuetes', 'cueretes' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 173, n. 115).
177. bruscaïnus: 'bosquetes', ocells de la família dels sílvids (veg. MALUQUER 1987, 172-173 i MANUNTA 1988-1991, I, 173-174, n. 116).
178. diun: 'diuen'; cunsallers: 'pit-rois' (MANUNTA 1988-1991, I, 174, n. 118).
181. biqui-russus: 'bec-grossos', 'durbecs' -veg. MALUQUER 1987, 183-184- (log. biccugrussus / bicchirussus).
185. pigas: 'garses' -veg. DCVB, VIII, 568- (sard com. pigas). MASSALA 1808, 99, parla del "picchio verde", "corvo reale", "mulacchia", "ghiandaia", "rigogolo", "rampichino", "e tanti uccelli dello stesso ordine delle Piche".
