Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/27

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Fora d'aquests ambients, el català i el castellà eren les úniques llengües de la cultura i el poder. És més, Víctor Amadeu II va donar ordres molt precises de no alterar la situació. És molt interessant, en aquest sentit, la seva reacció davant la proposta del baró de Saint Rémy que, assegurant que "dans ce Pais tout le monde parle [...] la langue italienne", pretenia d'introduir-hi no només l'ensenyament de la nova llengua, sinó també l'ús de dictar-hi les lleis.[1] La resposta del rei fou contundent:

"S'è altresì da noi osservato il riflesso, che fate ad un Capo delle vostre istruzioni d'introdurre per mezzo delle scuole pubbliche l'uso della lingua italiana; sopra del che vi replichiamo di non far alcune parti per introdurla nel modo suddetto, essendo per altro assai naturale che debba introdursi insensibilmente da se stessa per la maggior necessità, che s'avrà di servirsi della medesima in questo nuovo dominio"[2].

 Al baró de Saint Rémy no li quedarà més remei que fer-se enrera:

"J'ay bien êcrit à V.M. que le mojen d'introduir la langue Italienne êtoit de faire êtudier en Italien, mais je n'ay eu garde de faire aucun pas la dessus que lorsque V.M. me l'auroit ordonné"[3].

 És així com tots els documents relatius a la presa de possessió i les primeres lleis i pregons foren redactats en castellà: l'acta de jurament, les convocatòries, el pregó d'indult general; juraren en castellà els representants dels tres estaments, els batlles dels departaments reials, els procuradors de les set ciutats sardes... I també, naturalment, el virrei, independentment del fet que la llengua habitual de la seva correspondència oficial fos l'italià o el francès.

 Cal tenir en compte, però, que els piemontesos arribaren a l'illa tècnicament preparats per a afrontar també les dificultats que havia de procurar-los la presència del català entre les llengües de l'administració. Vegeu per exemple allò que escrivia el baró de Saint Rémy tot referint-se al regent Capello:

  1. Carta del baró de Saint Rémy a Víctor Amadeu II, del 22 de juliol de 1720, publicada dins LODDO 1934, 35.
  2. Ibid., 93, carta de Víctor Amadeu II al baró de Saint Rémy, del 7 de gener de 1721; veg. també la carta del 20 de maig de 1720, on es concreten els detalls sobre la manera com era previst d'ajudar el virrei a l'hora de treballar amb una llengua que desconeixia.
  3. Ibid., 147, carta del baró de Saint Rémy a Víctor Amadeu II, del 18 de febrer de 1721.