Italiana, ed abolire la lingua spagnuola, e non la sarda, ch'è la naturale in questo Regno"[1].
A aquest darrer punt -o sigui, a la introducció de l'italià dins l'administració quan pregons, cartes pastorals, formularis, registres notarials i parroquials i tota mena d'escriptures eren redactats en català, castellà o sard- Víctor Amadeu II no va voler consentir-hi mai, tot i que la resta de les condicions proposades per Falletti es van anar satisfent lentament, tal com veurem a continuació.
Una de les primeres coses que calia fer, segons el projecte del pare Falleti, era ensenyar l'italià a tots aquells religiosos que, més endavant, haurien de difondre'l ells també, a través de l'ensenyament lingüístic o doctrinal, a la resta de la societat sarda. Per a això calia aconseguir que religiosos italians es transferissin a Sardenya, cosa que sens dubte havia de provocar un cert malestar dins dels ordes afectats.
Així i tot el 2 de juliol de 1726 Víctor Amadeu II, advertint que no volia abolir el sard sinó arraconar a poc a poc el castellà en benefici de l'italià, va acceptar que fossin reclamats des de les Escoles Pies i les institucions jesuïtiques sardes tots aquells religiosos necessaris per a difondre l'italià dins d'aquests ordes. Les relacions entre el govern piemontès i la Companyia de Jesús travessaven, però, un període de tensió: el 8 d'agost de 1726 el virrei comte de Cortanze, advertint una certa hostilitat per part dels jesuïtes envers l'autoritat que ell representava, va escriure al rei:
"Il primo castigo che dovrò loro dare sarà di non permettere a loro le scuole pubbliche, non volendo lasciare che una parte della gioventù sia educata da religiosi sospetti nelle massime"[2].
La resistència amb què els jesuïtes sards es negaren a acollir llurs confrares italians va fer que el mes de març de 1727 només s'hagués establert a Sardenya el pare Vassallo, que d'altra banda esdevingué de seguida popular gràcies a les seves dots de predicador[3]. Fins al 18 de gener de 1728
- ↑ "Memoria de mezzi che si propongono per introdurre l'uso della lingua italiana in questo Regno", dins LODDO 1934, 14.
- ↑ L'any 1729 també el pare Chiesa informarà en aquest sentit les autoritats, acusant els jesuïtes d'hostilitat envers els piemontesos (VALLE 1923, 59).
- ↑ Segons l'esmentada carta del marquès de Cortanze, del 8 d'agost de 1726, els pares Ricca i Vassallo difonien davant de nombrosos fidels, a Càller, la doctrina cristiana en italià (VALLE 1923, 59, i FILIA 1929, 49). El pare Giovanni Battista Vassallo (1691-1775), predicador a Sardenya durant cinquanta anys, va dur a terme diverses missions a l'Alguer, entre els anys 1740 i 1750, que deixaren un record inesborrable en la memòria dels ciutadans (veg. MANUNTA 1988-1991, III, 6-7).
