Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Italiana, ed abolire la lingua spagnuola, e non la sarda, ch'è la naturale in questo Regno"[1].

 A aquest darrer punt -o sigui, a la introducció de l'italià dins l'administració quan pregons, cartes pastorals, formularis, registres notarials i parroquials i tota mena d'escriptures eren redactats en català, castellà o sard- Víctor Amadeu II no va voler consentir-hi mai, tot i que la resta de les condicions proposades per Falletti es van anar satisfent lentament, tal com veurem a continuació.

 Una de les primeres coses que calia fer, segons el projecte del pare Falleti, era ensenyar l'italià a tots aquells religiosos que, més endavant, haurien de difondre'l ells també, a través de l'ensenyament lingüístic o doctrinal, a la resta de la societat sarda. Per a això calia aconseguir que religiosos italians es transferissin a Sardenya, cosa que sens dubte havia de provocar un cert malestar dins dels ordes afectats.

 Així i tot el 2 de juliol de 1726 Víctor Amadeu II, advertint que no volia abolir el sard sinó arraconar a poc a poc el castellà en benefici de l'italià, va acceptar que fossin reclamats des de les Escoles Pies i les institucions jesuïtiques sardes tots aquells religiosos necessaris per a difondre l'italià dins d'aquests ordes. Les relacions entre el govern piemontès i la Companyia de Jesús travessaven, però, un període de tensió: el 8 d'agost de 1726 el virrei comte de Cortanze, advertint una certa hostilitat per part dels jesuïtes envers l'autoritat que ell representava, va escriure al rei:

"Il primo castigo che dovrò loro dare sarà di non permettere a loro le scuole pubbliche, non volendo lasciare che una parte della gioventù sia educata da religiosi sospetti nelle massime"[2].

 La resistència amb què els jesuïtes sards es negaren a acollir llurs confrares italians va fer que el mes de març de 1727 només s'hagués establert a Sardenya el pare Vassallo, que d'altra banda esdevingué de seguida popular gràcies a les seves dots de predicador[3]. Fins al 18 de gener de 1728

  1. "Memoria de mezzi che si propongono per introdurre l'uso della lingua italiana in questo Regno", dins LODDO 1934, 14.
  2. L'any 1729 també el pare Chiesa informarà en aquest sentit les autoritats, acusant els jesuïtes d'hostilitat envers els piemontesos (VALLE 1923, 59).
  3. Segons l'esmentada carta del marquès de Cortanze, del 8 d'agost de 1726, els pares Ricca i Vassallo difonien davant de nombrosos fidels, a Càller, la doctrina cristiana en italià (VALLE 1923, 59, i FILIA 1929, 49). El pare Giovanni Battista Vassallo (1691-1775), predicador a Sardenya durant cinquanta anys, va dur a terme diverses missions a l'Alguer, entre els anys 1740 i 1750, que deixaren un record inesborrable en la memòria dels ciutadans (veg. MANUNTA 1988-1991, III, 6-7).