lo desiderassero, voi seguendo questo nostro pensiero dovete solo valervi d'allettamenti e d'insinuazioni, lasciando poi ad ognuno la libertà d'applicarsi a quella delle due, che più gli piacerà, mentre non vi è dubbio che si otterrà egualmente l'intento per esser l'italino oggi giorno la lingua dominante, e di cui cercheranno da per sè stessi i Sardi la notizia e l'uso, vedendo la maggior facilità, che con essa acquiesteranno d'intendersi col Governo nell'esercizio degl'impieghi"[1].
Seguint, per tant, el consell reial, la lenta introducció de la llengua italiana, fins i tot als textos escrits, s'intensificarà durant els primers anys del regnat de Carles Manuel III -sempre, però, en coexistència amb el castellà. D'aquesta manera, el primer document d'aquestes característiques que hem pogut localitzar, adreçat als sards i redactat en italià, correspon al 3 de setembre de 1730 i consisteix en el "Regolamento da osservarsi nel ceremoniale della proclamazione di S.S. R.M. il Re Carlo Emanuele", una breu traducció d'un text castellà, l'"Arreglamiento que deverá observarse en el ceremonial de la Proclamación de S.S. R.M. el Rey Don Carlos Emanuel"[2]. Altres textos bilingües són el "Formulario para la construcción de Procesos criminales", del 12 de maig de 1736; i, també durant el virregnat del marquès de Rivarol, l'edicte d'erecció de les "Tappe d'insinuazione", del 15 de maig 1738, que tradicionalment ha estat considerat com el primer document italià a Sardenya.
II.3.2.- La reforma educativa i la introducció de l'italià a l'ensenyament
<poem>
Ens han arribat molt pocs documents relatius a l'estat de les Universitats sardes durant el període anterior a la reforma del ministre Bogino, d'altra banda tan poc estudiat[3]. Il·localitzables els
- ↑ "Istruzioni a voi, marchese di Castagnole", del 30 d'octubre de 1731, dins LA ROCCA 1905, 7-8. És interessant de comparar les subtils iniciatives que havien de dur, a Sardenya, a una substitució lingüística gairebé total amb les també subtils que proposava la Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los Corregidores del Principado de Cataluña, del 20 de febrer de 1717, que tendia a la imposició "templada y dissimulada" del castellà a Catalunya (veg. CARBONELL 1977, 294-295, i CARBONELL 1979, 97). Als territoris catalans cedits a Lluís XIV, en canvi, hom havia prohibit explícitament l'ús del català als documents públics a través d'un decret signat el 2 d'abril de l'any 1700 (veg. CARBONELL 1977, 288-289, i CARBONELL 1979, 94-95, amb la bibliografia que l'autor proposa a la n. 46).
- ↑ AComA, còdex B, ff. 240-245, document que descriu ERA 1927, 169, núms. 134-135, on l'autor especifica que la versió italiana consisteix en un "inizio di traduzione" de la castellana, mentre en realitat n'és una traducció completa; veg. també CARIA 1981, 22 i 55.
- ↑ Ja es lamentava d'aquesta llacuna Pietro Leo, tot i que va aconseguir de consultar molt de material actualment introbable (LEO 1963, 130, i LEO 1937, 96). Segons aquest estudiós, el període ha estat considerat de poc interès a causa de "la leggenda coltivata dalle autorità piemontesi per svalutare quanto era stato fatto nel periodo spagnolo, quasi che la nostra Sardegna avesse cominciato a conoscere la civiltà, la cultura solo dopo essere passata sotto la dinastia sabauda" (LEO 1963, 130).