Vegeu també el testimoni de Pier Antonio Canova, primer oficial de la Secretaria de Estat, autor d'una relació on descriu l'estat de les Universitats sardes de la següent manera:
"Non rimaneva di queste [universitats] che il nome, non avendo né sede né professori, né fondo agli stipendi né lezioni pubbliche; di modo che coloro i quali aspiravano nelle rispettive facoltà ai gradi dottorali, dopo di averne fatto da sé e sotto la privata direzione di qualche antico dottore un qualche studio superficiale, esponevansi ad un pubblico esperimentato corrispondente per conseguir l'approvazione e le insegne"[1].
El 13 de gener de l'any 1755 Carles Manuel III demanava al virrei de Sardenya, comte Battista Carcherano di Bricherasio, que presidís una Junta que havia d'estudiar l'estat de la Universitat de Càller i proposar possibles solucions per als seus problemes, a causa del "grave pregiudizio che ridonda al pubblico dal cattivo sistema in cui presentemente trovasi l'Università degli Studi" (SORGIA 1986, 29). Van formar la Junta, sempre obeint les indicacions reials, l'arquebisbe de Càller, Giulio Cesare Gandolfi, el regent de la Reial cancelleria Rogier, i els jutges de la Reial audiència, Cadello i Arnaud.
El 26 de maig de 1755, després d'un escrupulós estudi, la Junta firmava a Càller la "Relazione dell'origine e regole antiche dell'Università di Cagliari". En aquest informe els autors, per tal d'estudiar l'estat actual la Universitat de Càller, copien tot traduint-los del català capítols escollits de les "Ordinacions" amb què l'any 1626 havia estat fundada la Universitat[2] i els comparen amb la realitat que sovint els sorprèn l'any 1755. Gràcies al seu escrupolós mètode, la Junta aconsegueix de descriure l'estat de la Universitat calleresa amb una tal precisió que la "Relazione" esdevé un document d'importància cabdal per a l'estudi de la Universitat durant aquests anys. No ens estarem, per tant, de transcriure'n una sèrie de fragments.
Pel que fa al funcionament general de la Universitat, la Junta aclareix que
- ↑ "Relazione della Sardegna, regnando Carlo Emanuele III ed essendo suo ministro per li negozi di quel regno il conte Giambattista Bogino, cioè dal 1755 al 1773". Es tracta d'un manuscrit de l'AST citat per CARUTTI 1880, 266.
- ↑ Veg. tots els documents relatius a la fundació de la Universitat de Càller -i sobretot les "Constitucions del consell cívic" i la convenció amb la Companyia de Jesús- dins SORGIA 1986, 29 i ss.
