Fora de l'ambient universitari, el canvi més gran que s'esdevingué durant aquests anys, pel que fa a l'ensenyament, fou la radical italianització de les escoles que dugué a terme, com veurem tot seguit, el ministre Bogino. Abans de la seva, però, convidrà tenir en compte la reforma educativa que l'any 1758 va endegar el bisbe de l'Alguer Josep Antoni Delbecchi[1] qui, superant un llarg seguit d'inconvenients, va reordenar les escoles de la seva diòcesi seguint el model de les que a Roma dirigien els escolapis.
Aquesta reforma generalitzada a la diòcesi naixia de la més modesta -però exemplar- reforma del seminari alguerès[2], que si bé inicialment havia estat pensat per a acollir sis estudiants, l'any 1751 -o sigui, quan J.A. Delbecchi fou nomenat bisbe de l'Alguer- n'acollia onze i el 1761 vint-i-cinc[3].
La característica essencial de la reforma de Delbecchi és la seva voluntat de difondre la instrucció popular tot instituint nous mestres, sempre sota la direcció de clergues, en alguns dels pobles més importants de la diòcesi. Pel que fa a l'estudi de les lletres el bisbe establia un mètode molt precís en el qual destaca l'obligatorietat de l'estudi de la llengua italiana.
Dos anys després, concretament el 25 de juliol de 1760 i, per tant, durant el ministeri del comte Bogino, Carles Manuel III va transmetre al virrei comte Francesco Tana l'edicte amb què establia les bases per a la reforma educatica que s'havia d'estendre a tota l'illa. Tot i la transcendència del projecte, però, els historiadors moderns s'han mostrat sovint escèptics pel que fa als resultats d'aquesta reforma, per a la qual les autoritats van haver de comptar fonamentalment amb personal de la Companyia de Jesús, el més qualificat de l'època, damunt del qual hom va imposar un rigorós control.
- ↑ El bisbe Delbecchi (nascut a Oneglia l'any 1697), general de les Escoles Pies l'any 1748, havia estat nomenat bisbe de l'Alguer el 6 d'abril de 1751. Dotze anys més tard, el 1763, va ser nomenat arquebisbe de Càller (PINTUS 1909). Segons MANNO, 1825-1827, III, 336, el seminari alguerès que aquest bisbe reformà era l'únic que funcionava de manera plausible a Sardenya.
- ↑ Pel que fa a la fundació i història del seminari alguerès, oficialment inaugurat el 13 de juliol de 1586, veg. NUGHES 1991, 176-188 i 346-352, on l'autor publica i descriu atentament les direccions pedagògiques que el bisbe Andreu Baccallar va establir l'any 1586. Cal tenir en compte també la "Noticia del Seminario Tridentino de Alguer", del 9 de setembre de 1759 (ASC, Segreteria di Stato II, llig. 504, "Confraternite. 1765-1846").
- ↑ Són efectivament diversos els documents on s'especifica que "il metodo delle scuole erette nelle ville della diocesi, circa del letterario, sarà lo stesso del seminario". És així com ho aclareix el mateix bisbe en una carta firmada el 10 de març de 1759, que duu per títol "Il metodo che io penserei d'introdurre nel seminario Tridentino" (ASC, Segreteria di Stato II, llig. 485, s.n).
