Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Pel que fa als documents no literaris, és ben conegut l'exemple d'una credencial estesa a Càller en català l'any 1718, credencial que Antoni de Bastero va voler llegar-nos per tal que "ognuno sappia, che anche a' tempi nostri adoperano quei popoli nelle loro pubbliche scritture la nostra lingua" (BASTERO 1724, 8). Al mateix temps, entre les procures relatives a l'acte de jurament del primer rei sabaud, Víctor Amadeu II, trameses a Càller el mes d'agost de 1720, trobem documents catalans procedents de centres tan allunyats de Càller i de l'Alguer com Tonara, Dor­gali, Saruli, Balau, Silius, Ussena, Samasai, Sarulus i Gergei, la major part a les comarques inhòspites de la Barbàgia[1]. També el notari Urgias, alguerès, va escriure en català l'acta de poders d'Ignasi Carola, Josep Carrion i Agustí Màsala -conseller en cap i veguer reial de la ciutat-, a favor d'Ignasi Cadelo[2].

 Després d'aquests exemples convé assenyalar el que ens ve donat pels "Quinque librorum" de la parròquia d'Estampatx, suburbi de Càller, on fins a l'any 1720 els bateigs foren registrats en català (CARBONELL 1984b, 23). Dins de l'ambient universi­tari, a més, la nostra llengua era ben viva a la capital del Regne l'any 1721, quan hom va redactar la "Nòmina dels señors cathedràtics y col·legials que han assistit al juratory y possessió de rector de la Universitat" a favor del doctor Antoni Carcassona (LEO 1937, 119). Pel que fa a l'ús del català dins del notariat, al qual ja ens hem referit tot estudiant-hi el del castellà, és veritablement significatiu el cas del notari Salvador Jagaluny, que l'any 1727 va dictar al confessor Joan Serra el seu testament en català (Carbonell 1984a, 95). Finalment, cal tenir en compte que els consellers de la ciutat de Càller van firmar, entre els anys 1727 i 1732, diversos documents en català, inclosos a la documentació del clavari ordinari actualment custodiada a l'Archivio Comunale de Càller[3].

 La darrera acta notarial, redactada en català fora de l'Alguer, que hem aconseguit de consultar -i que alhora és la més tardana d'entre les que han estat assenyalades- correspon al notari F.E. Sestu, de Lanusei, i duu data de 1735[4].

  1. ASC, Antico Archivio Regio, "Atti di possesso del Regno di Sardegna (1665-1730)", doc. 4/197, "Atti di possesso del Regno di Sardegna preso dal viceré barone di S. Rémy a nome del re Vittorio Amedeo II. 1720".
  2. ASC, Antico Archivio Regio, "Atti di possesso del Regno di Sardegna (1665-1730)", IV, f. 572, acta de 19 d'agost de 1720.
  3. AComC, Sezione antica, doc. 407, "Verbali del consiglio (1650-1724). Documenti diversi del clavario ordinario (1547-1765)".
  4. ASC, Atti notarili legati, "Tappa d'insinuazione di Lanusei", F.E. Sestu, III, ff. 266-267. El català continuarà essent freqüent a les actes notarials redactades a l'Alguer, on el podem trobar emprat amb tota normalitat fins als primers anys del segle XIX (veg. per exemple ACVA, reg. 51/II E, "Tomo XXI" [1792-1800]).