Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PRIMERA PART

AMBIENT CULTURAL A SARDENYA DURANT EL SEGLE XVIII (1720-1817)


I.- EL CONTEXT POLÍTIC[1]

 Tot i que les conseqüències més violentes de la guerra de successió d'Espanya no van arribar a Sardenya fins a l'any 1708, a partir del 1704 s'havien començat a formar dins de la classe dirigent sarda els partits favorables a l'arxiduc Carles i a Felip V. D'aquesta manera, les principals famílies de l'aristocràcia local, responent més a antigues enemistats que no pas a una ferma ideologia, empenyeren la noblesa sarda a articular-se entorn seu, sigui dins el partit filoespanyol, sigui dins el filoaustríac.

 És així com van néixer les primeres guspires del fenomen que més endavant derivarà en un bandolerisme endèmic i que representarà un dels principals maldecaps dels primers virreis piemontesos: les muntanyes del nord esdevingueren el refugi de tots aquells nobles que, lluitant contra el domini dels espanyols a Sardenya i seguint la causa del comte de Cifuentes, prepararen les condicions favorables per a la immediata invasió de l'illa per part de les tropes austríaques.

 No cal dir que la revolta es va estendre tot seguit a la capital del Regne, on "una compañía de catalanes y valencianos", segons Vicente Bacallar ( BACALLAR 1957, 273), figurava entre els represen­tants del partit filoaustríac, que es va beneficiar dels privilegis amb què els nous dominadors van premiar-lo l'any 1708, quan aconseguiren de conquerir la ciutat.[2]

 Amb el tractat d'Utrecht, de l'any 1713 (perfeccionat pel de Rastadt el 1714), el contrast de forces al continent europeu va assolir un transitori equilibri gràcies al qual el nou Emperador Carles VI va poder administrar pacíficament Sardenya, Milà i Nàpols, alhora que Sicília queia sota el domini del duc de Savoia.

  1. Per a l'estudi dels fets històrics del període 1720-1793 hem seguit, pel que fa a les obres del segle XIX, MANNO 1825-1827 i MIMAUT 1825; i, pel que fa a la bibliografia moderna, SOLE 1984, SOTGIU 1979, SOTGIU 1982, SOTGIU 1984 i LODDO 1975b. Per a l'estudi del període 1793-1817 hem seguit MANNO 1972, SIOTTO 1877 i MARTINI 1852; i, pel que fa als estudis moderns, BRIGAGLIA 1974, DEL PIANO 1984 i SOTGIU 1982.
  2. Pot ser útil, pel que fa a la conquesta de Càller per part dels austríacs, la "Noticia verdadera de la toma de la ciudad de Cáller, capital del reyno de Cerdeña", imprès de l'any 1708 custodiat a l'AHNM, Sección de Estado, llig. 8.704.