Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 III.3.- Activitat pública

 Seguint l'exemple del seu pare, Bartomeu Simon va ingressar ell també, l'any 1760, a la confraria de la Mort de l'Alguer i, abans del 1762, també a la de la Misericòrdia. Interessa d'assenyalar aquest fet perquè més endavant tindrem ocasió de seguir la trajectòria de Bartomeu Simon dins d'aquesta segona confraria -sovint en desacord amb les autoritats municipals-, de la qual l'1 d'agost de 1762 era nomenat sobreintendent i camarlenc[1].

 Abans d'això, però, hom l'havia citat en una "Memoria de los abogados de Alguer", firmada el mes de juliol de 1760, on el funcionari del Real Consiglio informava de la següent manera els seus superiors:

"Dr. Dn. Bartholomé Simón. Natural de Alguer. Su nacimiento muy honesto. Su edad de 28 por 30 años. Su patrimonio razonable. Casó con doña Madalena Delitala, hija del célebre bandido Dn. Gerónimo Delitala, de Ploague. Su talento es mediano. Su prác­tica y su aplicación, ninguna. No patrocina: vive de lo suyo. Quieto y de buenas costumbres. Estuvo algún tiempo practicando en Cáller, pero hazía su práctica por entretenimiento"[2].

 L'any següent, concretament el 12 de juliol de 1761, els consellers de la ciutat de l'Alguer l'escollien censor local, càrrec que havia d'ocupar fins al 1767. Ell mateix recordarà un dels casos que va haver d'afrontar durant aquests anys en una memòria adreçada al cavaller Rossi el 10 de març de 1811:

"[Bartomeu Simon] potrebbe bensì tra le più distinte e delicate commissioni appoggiategli da diversi viceré memorare quella del Balio della Trinità nel 1764, in occorrenza della gran penuria di grano particolarmente nella città d'Alghero, ch'era quasi extremma".

  1. AComA, docs. 788/77-78.
  2. Es tracta d'un document inclòs dins una "Memoria de los abogados de Sassari", ASC, Segreteria di Stato II, llig. 707, f. 6v.