Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Després d'haver resolt amb èxit el problema (tot requisant una partida de blat amagat a Vilanova Montlleó) Bartomeu Simon va rebre de part de les autoritats aquell reconeixement que tant l'enorgullia:

"Providenza questa che fu non pocco gradita e comendata dall'istesso viceré, tanto più avendo eseguita tale commissione a proprie espese e non senza pericolo della propria vita"[1].

 De manera molt oportuna aquesta mateixa memòria ens ofereix un resum dels càrrecs als quals va accedir Bartomeu Simon durant els anys següents:

"Bartolomeo Simon di Alghero [escriurà ell mateix] fu successivamente nominato amministratore d'esso Monte, a di cui benefizio cedette pure i suoi utili per aumentarlo. Servì in uno ed altro impiego per più di un sessenio, finché l'Intendente Vacha [...] li incaricò dell'esercizio di quella Suddelegazione, ond'era già destinato in sovravvivenza con regie patenti de' 25 luglio 1767, senza percevere verun provento durante la vita del medesimo. Venne pure in quell'epoca incaricato del cambio della vecchia moneta in detta di Alghero dal viceré Conte des Hajes".

 La Subdelegació patrimonial de l'Alguer, en efecte, va representar per a Bartomeu Simon aquell càrrec que havia d'ocupar-lo durant tota la seva vida i del qual no fou mai promogut a causa de certes tensions que com veurem van acompanyar-lo fins a la mort. No cal dir que són abundantíssims els documents relatius a aquest càrrec, la major part dels quals ens han pervingut custodiats a l'Arxiu Guillot de l'Alguer[2]. De tot aquest fons, però, només ens interessa destacar de moment la "Patente di sopravvivenza nell'impiego di Subdelegato dell'Intendenza Generale di Sardegna in Algueri", per tal com ens informa que el 25 de juliol de 1767 Bartomeu Simon començà a fer-se càrrec oficialment de la Subdelegació algueresa tot substituint Nicolau Spano, el nomenament del qual havia confirmat al capdavall l'antic privilegi segons el qual la Subdelegació havia de córrer a càrrec d'un alguerès[3].

  1. AG, doc. 234, "Istruzioni all'ispettore di dogana di Alghero", f. 6r.
  2. Cal tenir en compte que la Subdelegació patrimonial de l'Alguer, després de la Vice-intendència general de Sàsser, constituïa el cos burocràticament més actiu del Reial patrimoni.
  3. Així ho recordava al virrei Emanuele di Valguarnera, el 13 de març de 1750, Ignasi Bernardo de Zéspedes, tot sol·licitant ell també el càrrec (ASC, Segreteria di Stato II, llig. 698, "Tribunale del Patrimonio").