Bartomeu Simon durant totes les absències que hagués de dur a terme en el futur. És precisament per aquest motiu que encara l'any 1787 trobarem el vice-subdelegat Lavagna al capdavant de la Subdelegació.
Un cop incorporat al seu nou càrrec Bartomeu Simon serà en freqüent contacte epistolar amb els funcionaris i intel·lectuals més prestigiosos de Sardenya. L'any 1773, per exemple, una sol·licitud seva al virrei va originar una apassionada defensa de les seves capacitats per part de l'intendent general Giuseppe Giaime -amb qui Bartomeu Simon va haver de col·laborar durant molts anys- que presentava el seu subaltern amb les següents paraules:
"Trattasi d'un soggetto di conosciuta capacità e destrezza, in cui il Governo può anche contare per appoggiargli delle commissioni anche importanti e delicate con sicurezza che se ne disimpegnerà a piena soddisfazione [...]; un soggetto che ha una grossa contabilità e ha tuttavia sempre resi i suoi conti in regola senza che mai siavi stato il menomo imbroglio"[1].
El mateix intendent general Giaime elogiarà Bartomeu Simon l'any 1777, quan decidirà de traslladar-se a Càller. Tement que el canvi de residència pogués posar en perill el seu càrrec, G. Giaime escriurà:
"Il signore cavaliere e dottore don Bartolommeo Simon [...] avrà appena adesso 42 anni. Egli è robusto e sano, attivo, zelante e d'una capacità certamente superiore a quella di qualunque altro Suddelegato patrimoniale, di modo che venendo egli a mancare sarà difficile il rimpiazzarlo con altro soggetto. Il giubilare però il signor don Bartolomeo Simon quando esercisce lodevolmente l'impiego di Suddelegato patrimoniale d'Alghero [...] per darlo ad altro soggetto, sarebbe per lui egualmente disgrazioso che d'aggravio alle Reali finanze"[2].
També les relacions de Bartomeu Simon amb el pare Soffí van intensificar-se durant aquests anys. Un document de l'any 1776 ens informa precisament sobre una estranya actitud de l'ex-jesuïta que va motivar la intervenció del subdelegat patrimonial. Segons aquest document, després de responsabilitzar-se de les despeses necessàries per a reconstruir la casa que el consell cívic de l'Alguer havia destinat als exercicis espirituals -on residia Ll. Soffí, llavors director dels exercicis,
