des de la supressió del seu orde-, Bartomeu Simon va reaccionar de la següent manera davant la negativa de l'ex-jesuïta a cedir els locals als exercitants seguidors del pare M. Pugioni:
"Rispose quel cavaliere [Bartomeu Simon] che, non essendo il Soffì in questo particolare dell'accettazione della città, non avendo giammai alcuno degli ecclesiastici né de' secolari voluto far con lui gli esercizi, poteva il signor vicario pensare a colocarlo in qualche altro impiego e singolarmente nella direzione delle scuole [...], e destinare agli esercizi l'ex-gesuita Pugioni, pratico assai in quel mestiese per esservisi esercitato la parte maggiore della sua vita ed esser l'unico allievo che vi resta dell'appostolico P. Vassallo"[1].
El càrrec que hom proposava per a Lluís Soffí -la prefectura de l'escola reial de l'Alguer- havia de procurar, però, encara més maldecaps no només a Bartomeu Simon sinó a tot el consell cívic alguerès.
També F. Cetti, a la seva Storia naturale della Sardegna (1774-1777), va elogiar calorosament Bartomeu Simon per les innovacions que s'esforçava a introduir als seus terrenys de Càlvia, que el seu pare havia comprat el 1766 -i que li havia lliurat, encara en vida, amb la vinya de Buranya, comprada el 1730-, on endegà el perillós cultiu del cotó, que les autoritats piemonteses fomentaven, i una tan profitosa millora de certes races equines que li va valdre el reconeixement general[2]. Aquesta intensa activitat va augmentar encara després de la mort del seu pare, que al seu testament, de l'any 1774, el nomenà hereu universal dels seus béns[3].
El mateix Bartomeu Simon s'enorgullirà de la seva iniciativa en una memòria adreçada al cavaller Rossi el 10 de març de 1811:
"[Bartolommeo Simon] potrebbe dimostrare le sue proficue operazioni sia nel procurar in Alghero al di lui esempio un considerabile aumento di cavalle per facilitare il tritolamento delle granaglie, come così ne fu incaricato al Governo; sia
- ↑ ASC, Segreteria di Stato II, llig. 564, "Affari ecclesiastici in genere. Diocesi di Alghero, 1720-1848".
- ↑ Segons LODDO 1954a, s.p., Bartomeu Simon va arribar a enviar dotze cavalls seus a les escuderies de Torí entre els anys 1782 i 1785.
- ↑ No coneixem el valor precís de l'herència de Domènec M. Simon. Es tractava, però, d'una ingent suma de diners gràcies a la qual la família experimentà un canvi de règim que deixà un record ben viu en els fills, tal i com demostren les següents paraules de Mateu Lluís Simon, escrites gairebé mig segle després del fets que tenim en compte: "Nous etions dans une aissance que ne nous laissez rien desiré et celle aissance parut s'augmenter aprés la mort de mon aieul, d'on s'en suivrait que cet aieul avoit laissé beaucoup de fortune" (M.L. SIMON, "Souvenirs en forme de lettres à mes deux enfans Eugenie e Victorine", carta 8, f. 12 (AG, doc. 618).
