Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



maniobra que motivà l'enèrgica protesta dels ciutadans algueresos, descontents en veure que un estranger aconseguia uns càrrecs que havien de correspondre a un conciutadà.

 És a partir d'aquest moment que Bartomeu Simon intervé de manera activa en la qüestió. El 9 de novembre de 1790, fent-se cap del partit que defensava Ll. Soffí, va convocar la ciutadania i els consellers cívics per tal d'acusar el pare Bersani, tot adreçant-se al virrei, d'haver aconseguit la càtedra "con qualche mal tessuto ruggiro"[1].

 La protesta dels ciutadans algueresos va enutjar el virrei fins al punt que els adreçà uns qualificatius que mai més no se separaran de la figura de Bartomeu Simon: segons ell, amb aquella reacció no havien fet més que defensar una posició que responia a "lo spirito di partito fomentato da persone torbide ed inquiete"[2]. L'actitud del virrei, lògicament, no va fer més que empitjorar les coses. El 23 de novembre del mateix any Bartomeu Simon, indignat, se li adreçava tot lamentant

"venir da Sua Eccelenza qualificati cogli odiosi titoli di persone torbide ed inquiete [...], come si è voluto fare di tutto questo misero paese, che mai per l'addietro si è meritata una simile infamia".

 El virrei, davant la tenacitat dels ciutadans, no va poder fer més que rectificar, tot assegurant que aquella expressió no era adreçada a la població en general sinó "a particolari individui"[3], entre els quals hem de suposar que es referia també a Bartomeu Simon que mai més no serà promogut del seu càrrec. És cert que el 23 de novembre de 1792 li fou encomanada la direc­ció econòmica de l'escorxador de l'Alguer; però aquesta nova responsabilitat era ben lluny de satisfer les seves ambicions, darrerament adreçades a l'obtenció de prestigiosíssims càrrecs públics a Sardenya, entre els quals la Tresoreria general -de la qual fins llavors s'havia encarregat G. Deidda, recentment jubilat- o bé el Censorat general de Sardenya, que durant tants anys havia corregut a càrrec de G. Cossu[4].

 Convençut que mai no havien de ser-li confiats aquests càrrecs, Bartomeu Simon va retirar-se decebut a l'Alguer, on va provar encara de rescatar la seva desprestigiada imatge tot col·laborant generosament en el donatiu amb què l'estament militar va voler contribuir a les despeses derivades de

  1. Així ho recordarà al seu fill Domènec en una carta firmada el 30 de juny de 1791.
  2. AComA, doc. 792/87, carta del virrei Balbiano al consell cí­vic de l'Alguer, del 15 de novembre de 1790.
  3. AComA, doc. 792/90, carta del virrei Balbiano als consellers de l'Alguer, del 26 de novembre de 1790.
  4. Veg. als Apèndixs 3 i 4 dues cartes de Bartomeu Simon adreçades al seu fill Domènec, firmades respectivament a Càller i l'Alguer el 14 de febrer de 1790 i el 28 de maig de 1793, en què li exposa el seu programa de promoció porfessional.