Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la guerra contra França, l'any 1793 (OBBLAZIONI 1793). No tornarà a Càller fins dos anys més tard, altre cop per tal d'interessar-se per les causes contra els germans Delitala Solinas i l'Hospital de Sant Antoni.


 III.11.- Disgregació de la família

  Tot i l'anonimat amb què va transcórrer els anys que seguiren la polèmica relativa a l'escola reial de l'Alguer, Bartomeu Simon va prendre una part ben activa, dins l'ambient familiar, en un afer relacionat amb un importantíssim encàrrec que el 1793 l'estament militar va confiar al seu fill Domènec [1].

Domènec Simon, efectivament, havia tornat a Càller l'any 1791 i de seguida va destacar a l'estament militar (ANGIUS 1833), del qual esdevingué secretari, durant el temptatiu d'invasió francesa i, més tard, durant les sessions en què es discutiren les cinc propostes que hom havia de presentar al rei (CATARDI 1964, 9-10). Escollit diputat de l'estament davant la cort de Torí, va vèncer el seu recel inicial gràcies a la tenacitat del seu pare que, convençut que el futur professional de la família s'havia de resoldre definitivament si hom acceptava de reservar als ciutadans sards tots els càrrecs públics de l'illa, l'encoratjà amb les següents paraules:

"Lodo la vostra risoluzione di partire per Torino affin di secondare le brame dello stamento, sepur avranno accoglienza, che lo dubito; per altro, o sarete incolpati tutt'i sei deputati, in qual caso "mal de muchos consuelo de todos", o lodati. Convengo essere nell'epoca vegliante un sacrifizio, ma giusto e doveroso, "dicant quid volunt" i maligni, di qual razza ne abbonda la nazione. Dobbiamo nulla di meno servire la Patria quantunque ingrata nel particolare" (4 de juny de 1793).

 Després del fracàs de la missió a Torí i enemistat amb els principals cabdills de les aspiracions autonomístiques, Domènec Simon decidirà de no tornar mai més a l'illa. Retirat en un pobre ambient a Torí, conduint una vida irregular i rebutjant sistemàticament l'ajut tant econòmic com moral de familiars i amics, morirà en la misèria el 10 de gener de 1829, trenta-cinc anys després del seu

  1. El complexíssim caràcter de l'evolució personal i social dels diversos membres de la família Simon durant aquests anys ens ha aconsellat d'establir-ne només un breu resum. Per a l'estudi dels aspectes relatius a la biografia dels germans Simon Delitala a partir de l'any 1791, per tant, veg. sobretot AURIBALDO 1800 i la bibliografia que hem proposat a la introducció d'aquest capítol.