En primer lloc cal tenir en compte un breu dietari del franciscà alguerès Ramon Ursoni (Toda 1981, 176), escrit entre els anys 1627-1637, del qual Bartomeu Simon va dur a terme una còpia encara ara custodiada a l'Arxiu Guillot de l'Alguer.[1]
No és, però, l'única versió del dietari d'Ursoni. També A.M. Urgias hi va tenir accés, i el va transcriure amb una precisió extraordinària. Fins i tot, per tal de demostrar-ne la veracitat, va voler que un notari testifiqués la fidelitat de la còpia. Transcrivim tot seguit la declaració del notari per tal com aporta notícies d'indubtable interès relacionades amb l'origen del dietari:
"Dichiaro io sottoscritto, pubblico notaio, qualmente a richiesta del Reverendo Signor Antonio Michele Urgias, canonico archivista di questa S. Chiesa Cattedrale, avendo confrontato attentamente le predette notizie antiche patrie con quelle che si trovano manoscritte in un foglio bianco, posto nel fronispizio d'un volume stampato in folio, esistente nella libreria di questi Reverendi Padri conventuali di San Francesco, intitolato Commentari in prima partem S. Thomae. Tom. I, autore fra Ambrosio Machin, Algariensi Generali Magistro Ordinis B.M.V. de Mercede, episcopo electo. Ho osservato che dalla prima all'ultima riga sono esse notizie uniformi all'originale manoscritto.[2]"
La Biblioteca del convent de Sant Francesc ja havia desaparegut quan E. Toda va tenir accés a la còpia deguda al canonge Urgias. Tot considerant-la un fragment d'un dietari molt més extens, Toda va escriure:
"Lo convent [de Sant Francesc] está destruit, y ab ell se dispersaren los llibres y papers que guardava, entre altres, los manuscrits de Ramon Ursony, frare franciscá que escrigué un dietari catalá de tot lo notable ocorregut en l'Alguer en la primera mitad del sigle XVII. D'ell n'he pogut trobar alguns fragments molt curiosos" (Toda 1981, 176).
La versió de Bartomeu Simon, anterior a la d'A.M. Urgias i establerta directament damunt l'original, a més de demostrar la familiaritat del seu autor amb documents catalans antics, aclareix el veritable abast del dietari de R. Ursoni, que de fet coneixem en la seva redacció completa.
