jovenet poeta no era molt apropòsit pera deixarli pulsar la lira, que potser en millors circunstancias hauría ben vibrat" (Toda 1903, 54-57).
Seran diversos, però, els textos literaris de Mateu Lluís Simon que haurem de tenir encara en compte, tot i que és ben cert que la seva obra poètica és molt més escassa que no pas la dels seus germans Domènec i, sobretot, Joan Francesc.
La darrera poesia catalana deguda a un dels germans Simon Delitala, finalment, correspon a Domènec Simon, autor del sonet que comença "Senyor, què serà estat?" (Toda 1903, 52-53), del qual no ens ha arribat l'original. Gràcies a Toda, però, sabem que es tracta d'un poema dedicat a monsenyor Melano, nou arquebisbe de Càller, i que fou firmat a Càller l'any 1778.
Pel que fa al sard, finalment, cal tenir en compte que Domènec Simon hi va escriure, segons Siotto Pintor, diverses poesies que malauradament s'han perdut (Siotto 1966, IV, 308). L'altre únic contacte segur de Domènec Simon amb el sard consisteix en l'edició, l'any 1788, del Condaghe de sa abadia de sa S. Trinidade de Sacargia, inclosa al segon volum d'Scriptores rerum sardoarum (1788).
Per acabar, voldríem citar un llarg passatge on Mateu Lluís Simon resumeix de manera molt clara -i d'acord amb tot allò que hem estudiat en tenir en compte la situació cultural a l'illa durant el segle XVIII- la realitat lingüística de la Sardenya del seu temps:
"Cinque linguaggi parlansi comunemente in Sardegna: lo spagnuolo, l'italiano, il sardo, l'algherese ed il sassarese [...]. I primi due, cioè lo spagnuolo ossia castigliano e l'italiano pretto, per ragione del passato e presente dominio e delle passate e presenti scuole intendonsi e parlansi ad ogni ora da tutte le pulite persone nelle città e ancor nei villagi; e i forensi promiscuamente scrivono in uno ed altro linguaggio, giacchè le scritture, documenti ed istrumenti antichi e parimenti la più precipua parte delle leggi muncipali sono concepite in ispagnuolo.
[...] L'algarese è il catalano -rimasto dalla colonia catalana in Algheri, collocata allorché si volle sostituire questa popolazione alla genovese sarda che vi esistea- ed è proprio soltanto della città d'Algheri, e si parla altresì, sebben con piccolissima variazione, in quasi tutti li monasteri di monache che sonovi nel Regno, e si comprende dai curiali e forensi perchè una parte delle antiche carte trovasi scritta in catalano e porzione pure di ciò che forma la costituzion sarda.
