Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


A questo proposito giova sapere che avendo lo stamento militare nelle corti tenute a nome de Re da D. Alfonso di Madrigal esposto di esser incongruo che li statuti e leggi del Regno fossero in lingua straniera -qual'era il pisano, genovese o italiano- e che pertanto si bandissero le dette leggi scritte in italiano, traducendole in sardo, affinché non rimanesse memoria di tale idioma, fu dal Viceré, come consta dalla Compilazione del Dexart,[1] libro I, titolo 4, capitolo 11, proveduto che si traducessero in catalano idioma, che fu pure adottato nei tribunali e vi durò fino al principiare del secolo XVIII, che si cangiò nella lingua castigliana, come poi sotto la dominazione di casa Savoja si è restituita l'italiana che parlavasi dalla gente colta prima che signoreggiassero gli aragonesi.
Lo spagnuolo va perdendo terreno a misura che prende piede l'italiano, il quale ha di già dispossessato il primo dalle scuole e dai tribunali. Gli altri [idiomes] mantengonsi e manterrannosi, ma vanno dall'italiano adottando dei vocaboli, come in addietro prendevanli dalli spagnuoli.[2]


 IV.2.- Bartomeu Simon i l'obra literària dels seus fills

 Per tal d'estudiar amb més atenció l'activitat literària dels germans Simon Delitala, cronològicament anterior a la del pare Bartomeu, ens ha semblat convenient de dividir el període pel qual s'interessa la nostra recerca en dos grans blocs, el primer dels quals arrenca el 1772 i es clou el 1796, any en què les circumstàncies polítiques que ja hem tingut en compte desintegraran la unitat de la família. El segon període, que es tanca el 1817, coincideix amb els anys de major producció literària de Bartomeu Simon, motiu pel qual l'estudiarem de manera independent al tercer capítol del nostre treball.

 Els germans Simon Delitala ocupen un lloc de prestigi dins la producció literària sarda durant el primer període en què hem dividit el nostre estudi. Si hem escollit precisament l'any 1772 per encetar-lo és perquè amb aquesta data fou escrit el poema titulat "Nella partenza da Sassari del Signor Cavalier Ferraris di Celle, Vice Intendente Generale nella detta città. Versi Martelliani", que hom firmà amb les inicials D.M.S.,[3] que tant poden correspondre al pare de Bartomeu Simon,

  1. Ioannis DEXARTI, Capitula sive acta curiarum Regni Sardiniae, I (Caller: Pietro Borro, s.a.).
  2. BComA, ms. 43, M. L. SIMON, Prospetto dell'Isola di Sardegna, ff. 10r-10v.
  3. AG, doc. 645. Dels vv. 23-24 es desprèn que l'autor del poema pertany a la família Simon: "[...] ricordati / del tuo Simone antico".