Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Domènec Maria, com a Mateu Lluís ("Don Matteo Simon"). Convé recordar que Domènec M. Simon va ocupar el càrrec de tresorer de la Caixa reial de Sàsser fins l'any 1765, motiu pel qual durant un cert període va haver de treballar sota la direcció precisament del vice-intendent general sasserès. Com que Mateu Lluís Simon només tenia onze anys el 1772, sembla massa arriscat atribuir-li aquests versos adreçats, d'altra banda, a un funcionari sota les ordres del qual havia treballat el seu avi. Sigui com sigui, es tracta del primer text literari que podem atribuir a un membre de la família Simon (i l'únic relacionat amb Domènec Maria, si la nostra hipòtesi s'acabés demostrant).

 L'activitat literària de la família Simon, fins a l'any 1796, compta amb una intensa unitat que confirma la validesa de les dates proposades. En primer lloc, gairebé tots els textos conservats de Bartomeu Simon foren escrits amb posterioritat a l'any 1796. Hem d'exceptuar-ne només dos, respostes precisament a poemes que els seus fills li havien adreçat. En segon lloc, els textos de creació dels germans Simon Delitala, que durant aquest període no havien assolit encara la maduresa política i humana a què els abocaran els polèmics fets de la darrera dècada del segle XVIII, segueixen unes directrius socials i familiars, sovint moderades per Bartomeu Simon, que n'aconsellen l'estudi global. El segon període de llur producció,[1] en canvi, manca d'interès de cara al nostre estudi per tal com llur obra durant aquests anys no té cap relació amb la de Bartomeu Simon i, sobretot, perquè és formada fonamentalment per una sèrie de manuscrits de contingut no literari[2] que o bé no transcendiren o bé ja han estat prou descrits.[3]

 Convé assenyalar, abans de començar, que en cap moment no ens referirem al fill petit de Bartomeu Simon, Joan Baptista, del qual no ens ha pervingut cap text literari: ja hem tingut en compte la seva evolució acadèmica, tan diferent de la dels seus germans, que denotava una manca de predisposició envers l'erudició i la iniciativa cultural.

  1. Convé tenir en compte que Domènec Simon, després de l'any 1795, només va publicar un poema inclòs a l'opuscle dedicat Agli ornatissimi signori consorti Giuseppe Duch ed Angelina Arietto (DUCH 1796; n'existeix un exemplar a la BUC, Fons Baille, S.P.6.1.26, 140) i va firmar, amb tots els seus germans i Bartomeu Simon, la Lettera diretta a Ismene Auribaldo (SIMON 1800). No ens ha arribat cap dada relativa a la seva activitat cultural durant el període torinès ni es té notícia que hagués deixat cap obra inèdita.
  2. Els manuscrits inèdits de Joan Francesc Simon, de caràcter autobiogràfic o erudit, són custodiats a l'AG, lligs. 550-557, 570-581, 697 i 698. A la BComA s'han conservat els següents manuscrits de Mateu Lluís Simon: Quadro storico delle vicende politiche dell'Isola di Sardegna dal 1792 al 1799 (ms. 41; edició moderna: SIMON M. 1974); Prospetto dell'Isola di Sardegna, antico e moderno, disposto in forma di catechismo patrio a comodo degli istitutori e discepoli delle scuole sarde (ms. 43; per a la descripció d'aquest manuscrit, veg. TOLA 1966, III, 196, i SIOTTO 1966, III, 201); i les interessants Notes à l'histoire de Vayrac (ms. 40), traducció del llibre de l'abat francès Jean DE VAYRAC, Description géographique et historique de l'île de Sardaigne (VAYRAC 1718; per a la descripció d'aquest manuscrit, veg. SIOTTO 1966, III, 201).
  3. Pel que fa a l'obra tant publicada com inèdita de Mateu Lluís Simon, veg. la completíssima "Nota bibliografica" que proposa CATARDI 1964, XXXIX-XLIX; per a l'obra de Joan Francesc Simon, veg. TOLA 1966, III, 202.