Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


"Scrisse il cavaliere Domenico un Poema Filosofico sulle Piante con annotazioni scientificnhe, pubblicò due trattenimenti universali di Geografia e si Storia Sacra, e produsse infinite poesie di vario stile e gusto in distinte occasioni" (Auribaldo 1800, 17).

 Ja hem parlat més amunt de les tres acadèmies que entre els anys 1769 i 1772 el pare Gemelli va organitzar al col·legi Canopolè de Sàsser. En les dues de l'any 1772, celebrades amb un interval de només dos mesos, Domènec Simon s'hi va distingir de tal manera que la seva futura carrera professional havia de beneficiar-se ben directament de l'èxit assolit gràcies als estudis que hi havia presentat. Les proses amb què Domènec Simon s'estrenava literàriament foren, concretament, el Trattenimento sulla sfera e sulla geografia,[1] dedicat al marquès Allì di Maccarani, governador de Sàsser, mecenes de l'acadèmia; i el Trattenimento sulla storia sacra (1772a), dedicat també, com el tercer volum de De sardoa intemperie, de F. Carboni, a Giuseppe Maria Incisa Beccaria. Allò que singularitza l'obra de Domènec Simon és que s'anticipa en dos anys al primer text literari italià del jesuïta, de manera que el seu autor consisteix en el veritable primer seguidor a Sardenya de la campanya literària endegada per F. Gemelli i, per tant, en el protagonista del primer resultat pràctic de la nova política lingüística impulsada pel ministre Bogino.

 Com a conseqüència de l'èxit que assoliren els textos de Domèncec Simon, el virrei comte de Roubion, en una carta datada el 31 de desembre de 1772, va anticipar a Bartomeu Simon que l'obra del seu fill li havia merescut el favor reial, que havia de concretar-se així que el jove hagués enllestit els seus estudis superiors i estigués preparat per accedir a algun càrrec públic. Francesco Gemelli i fins i tot el comte Bogino felicitaren per aquest privilegi Bartomeu Simon. El ministre, concretament, li va adreçar la següent carta:

"A vista della lodevole maniera con cui il signor don Domenico Simon, figlio de V. S. Illustrissima, si è distinto nel corso degli studi e nelle note due esercitazioni accademiche da esso tenute in Sassari sotto la direzione del Padre Gemelli sulla geografia ed istoria naturale e politica e sulla storia sacra, ho veduto con particolare soddisfazione che la Maestà Sobirana abbia voluto ella stessa spiegarne il suo gradimento con un regio suo Viglietto in cui abbia anche voluto farlo sentire a V. S. Illustrissima per le attenzioni datesi per la migliore sua educazione".[2]

  1. Simone Polo: Sassari, 1772. No hem aconseguit de consultar aquest opuscle, les úniques referències relatives al qual devem a TOLA 1966, III, 189, on l'autor recorda que contenia una sèrie de poesies italianes en lloança del marquès i de la seva muller Luigia Caterina Tonduti della Scarena.
  2. AG, llig. 591, carta del 17 de febrer de 1773.