Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sus un ase en Jerusalem. Donchs, per totes aquestes rahons, hagués estat mellor e pus honorable per a mi que jo'm fós donat per vençut a l'ase, que de present per forma e vigor de rahó cal que'm dongue e tingué per vençut als set animals davant dits.» De la qual cosa jo vinguí a suhar d'angoixa, e del gran destret que jo endurava, no podent contendre ne contredir. Volent donchs donar-me e tenir per vençut als set animals pochs davant dits, e pensant-me la resposta que devia fer, l'ase proferí e dix-me les paraules següents.


L'ase parla de bell nou a fra Encelm

«Fra Encelm, me sembla ab vostre continent que hajats son e que vullats dormir. Vós havets ohit les paraules dels nostres set animals petits: jatsia que no hajats a respondre sinó a mi e a mes rahons. E per si vos resta alguna altra rahó per a provar vostra opinió, digats-la'm mantinent e haurets suficient e vera resposta.»


Fra Encelm diu aquestes paraules

«Encontinent que jo haguí ohit les paraules de l'ase, jo fuy semblant d'un hom qui retorna de mort en vida, e de mortal malaltia en sanitat: e'm semblava que ço fós un angel que Déus m'hagués tramès, e diguí-li en així: «Senyor ase, la rahó per la qual nosaltres som de pus gran dignitat e noblea, es que quan morim