Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


entram en Paradís, al qual lloch havem gloria infinida; e vosaltres, animals, no havets res d'açò, car quan vostre cors mor, vostra anima mor aixi ensems; e no havets resurrecció ne gloria e açò es un gran grau e dignitat de senyors. Apar donchs evidentment que ma opinió es vera e no falsa.»


L'ase respon a fra Encelm

«Fra Encelm, un mal entenedor gira les paraules al revers. Aixi fahets vós: llegits l'Escriptura e no l'entenets. Car, com diu lo savi Cató, fra Encelm, que llegir e no entendre, ço no es llegir mas es desprear lo bé. Vós sabets bé que Salamó, qui ha estat lo pus sabi qui ja més haja estat entre'ls fills d'Adam, diu en son Ecclesiastes, cap. iij: — Qui es aquell qui sab si les animes de les eugues e altres animals devallen a baix? — Com si volgués dir: — Null hom no ho sab, sinó aquell qui les ha creades. — E vos assegur, fra Encelm, que vostre parlar es poch sabi en açò. Volets determinar ço que Salamó met en dubte, parlant sabiament.? E quant es de ço que dihets que entrarets en Paradís aprés la resurrecció, així anirà la pus gran partida de vosaltres en infern al foch eternal e perdurable, aon verament ja més lo foch no cessarà, ne los vius no morràn, aixi com diu l'Escriptura. E desitjarets que fossets morts al ventre de vostres mares; e poch de vosaltres aniràn en Paradís, car aixi diu l'Evangelista Sant Matheu, capitol vintè, dihent:— Que molts son apellats, e pochs