Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


elets. — E Daviu lo profeta, al psalm quinzè, diu: — Senyor Déus, qui serà aquell qui habitarà en ton tabernacle? (ço es assaber, en Paradís.) — Respon Déu: — Aquell qui camina sens macula, ço es assaber, sens pecat, — aixi com som entre nosaltres. Si havets donchs alguna altra rahó per a provar vostra falsa opinió ésser vera, diguetsla'm, e haurets tal resposta que jo us faré callar.»


Fra Encelm diu a l'ase

«Senyor ase, l'altra rahó que som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres, es que nosaltres som fets e creats a imatge e semblança de Déu, e vosaltres no. E açò es un gran e superlatiu grau: per la qual cosa es sant e just que nosaltres siam vostres Senyors, e que vosaltres siats nostres sotsmesos e vassalls.»


L'ase respon a fra Encelm

«Fra Encelm, qui molt parla, sovint erra: aixi vos n'esdevé, e cuydats haver vençut la qüestió per la susdita rahó, ço es assaber, que vós dihets que sóts fets a imatge e semblança de Déu e nosaltres no. No sabets pas que vostres pecats repugnen a ço que dihets.? Bon hom de Déu! Pensats vosaltres, fills d'Adam, que Déu sia fet a vostra semblança? Ja a Déu no placia, car Déu no ha ne testa, ne uylls, ne boca, ne mans, ne peus, e encare més, ell no es corporal: mas vós, frare, vos fundats sus aquella autoritat qui