Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cors de l'home, ço es assaber de nas, boca, mamelles, llombrigol, ensems les parts jussanes e les mans e'ls peus.»


A ço que es comparada la part derrera del cors de l'home

«L'espinada e la part derrera del petit món ço es assaber del cors de l'home, es aixi com les partides del gran món qui no són poblades ne habitades. Atressí, la partida davant del cors de l'home es aixi com lo llevant, e lo derrere es aixi com lo ponent. La mà dextra es com lo mijorn, e la senestra es com tramontana: l'esternudar, cridar, tossir, e lo brogit e remor que fan los budells, son com los trons, aixi com dessus vos he dit e declarat. E les llagremes, la saliva, e l'orina són aixi com la pluja. Lo riure es com la claretat del jorn; lo plorar com l'obscuretat de la nit. Lo dormir com la mort; lo vetllar com la vida. Lo temps de la poquesa com la primavera. L'adolescencia com l'estiu. La jovenesa com l'autumne. La vellea com l'hivern. E aixi com lo gran món es regit e governat per nostre Senyor Déu, aixi lo petit món, ço es assaber lo cors de l'home, es regit e governat e senyorejat per l'anima inteliectiva qui fa del dit cors ço que li plau. Car al mateix punt e hora que l'anima vol que lo cors s'ature, encontinent s'atura. E al punt que l'anima vol que lo cors se lleve, ell se lleva. E aixi generalment al punt que vol faher algun moviment del cors, aixi com estendre los peus e les mans, ensems cloure-les, o clucar e