Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


qual cosa tot lo poble de Tarragona li volía gran bé e l'havien en gran estima: talment que molts dels principals s'adreçaven a ell per a confessarse ensems ab llurs mullers e fills. Esdevench-se doncs que un cert hom de bé de la dita ciutat, qui era nomenat Joan Desteller, havia's mullerat ab una ben bona fembra apellada per son nom Madona Tecla, e era lo dit En Joan fort spiritual e devot, e la fembra eixament. E era una de les belles dones de tota la ciutat, talment, que semblava per sa bellesa que fos un àngel de l'alta jerarquia.»


La dona parla a son marit

«Venguda la Coresma, Fra Encelm, e Madona Tecla vehent que ses vehines anaven tots jorns a confessar-se, parlà a son marit en la manera que's segueix: — Mossenyer mon marit, vet ja deu jorns que la Coresma ha començat; noresmenys jo gens no'm só encara confessada. Perquè si vós no ho trobavets mal jo desijaria bé d'anar una vegada a confessar. — Açò plach granment al marit, per aytant com ell percebia que sa muller era bé intencionada com ell e molt devota. Ell la hi respòs donchs:— Jo só molt content que us anats confessar. Tota vegada per ço com vós sóts encara jove, delicada, e no exercehida en aquestes materies, per causa de ço que no havets encare estat a confessar, adreçar-vos haurets a fra Joan Juliot, monjo del convent dels frares prehicadors, qui es ben honrat hom, sabi en son prehicar, e es fort vehat a interrogar les per-