Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sones e disposar-les a confessar-se propriament e bé; ell sab aytambé examinar e sotspesar tot cascun dels pecats que hom li confessa, e donar fort propriament l'absolució aytal com cascun mereix. Mas en sguart que gens no'l coneixets, vos calrà demanar-lo, e mostrar-vos l'hauran aixi tost. E diguets-li que jo us he adreçat a sa persona, ab la fi que ell vos oja en confessió. — »


Com Madona Tecla se'n va al convent dels frares prehicadors e demana per fra Joan Juliol, lo qual li fonch amostrat.

«Encontinent que Madona Tecla hach ohit les paraules de son marit, atifellà's de son mantell e anà sa dreta via al convent dels frares prehicadors. E, jatsia que la dita dona passàs totes les altres en bellea, ella era noresmenys assats bajana e feixuga d'enteniment e ab bona fè crehent tot ço que hom li dehia que fos veritat. Sobtadament que ella fonch arribada al convent demanà per fra Juliot, lo qual encontinent fon-li amostrat. Llavors Madona Tecla besant-li les mans dix: — Mossenyer fra Juliot, mon marit m'ha tramès a vós a fi que'm mostrets com jo'm dega confessar.— Vehent fra Juliot la beutat de la dona e coneixent a son parlar que ella era feixuga d'enteniment, fon fort gojós e dix en si meteix:— Certes jo us mostraré aixi bé a confessar-vos que daciavant no serà ja mester que un altre vos ho mostre.— E llavors la féu entrar en un recó e setial de l'esglesia on ell havia costuma de