Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


confessar, e era lo dit reco e setial fort secret e fosch, talment, que aquells qui staven dedins lo dit setial vehien aquells qui staven defora e aquells del defora gens no vehien aquells qui staven al dit setial per la gran obscuredat de aquell.»


De la confessió que féu fra Juliot a Madona Tecla

«Encontinent demanà-li fra Juliot si ella havia aymat qualcun, e ella respon:— Mossenyer, jo gens no'm dubte que per ma gran beutat molts no sien enamorats de mi, mas que jo sia enamorada d'algú, jo no ho fuy jamés, car mon marit me diu que la dona qui ayma altre hom que no sia son marit, les velles fatilleres venen de nit e prenen-la e meten-la en un sach e giten-la dedins la mar. E per aquesta rahó jo no fuy jamés enamorada, e no he volgut bé ne aportat amor a altri sinó a mon marit, de pahor d'entrar al sach.— Encontinent que fra Juliot vehé que la tendreta era aixi lleugera de pès, hach un singular plaher, e dix en si meteix: — Sens tota falla jo us metre huy en tal sach que d'aci avant no haurets pahor del sach de les vellardes.— E llavors li demanà:— Ma filla, e quant hi ha que sóts ab vostre marit.? — E ella respon:— Mossenyer, hi ha huy sis mesos que'm prench com a muller.— Fra Juiiot dix:— Ma filla, en aquests sis mesos quantes vegades vostre marit ha haut sos plers ab vós?— E ella respon: -En veritat, mossenyer, jo nous ho poria jamés dir, tant de vegades m'ho ha fet