Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





Del compte que féu fra Juliol a madona Tecla

«-Ma filla, segons vostre dir hi ha huy sis mesos que havets estat esposada. E per l'amor de vostre marit e de vós no comptaré sinó trenta jorns per cascun mes, jatsessia que alguns n'han trenta un jorns, e, segons ço que vós dihets, ell vos ho ha fet tant de vegades de nit o de jorn que no n'havets sabut tenir lo compte. Vejats tota via que, per l'amor de vós, jo no metré sinó a rahó d'una vegada aytant la nit com lo jorn, qui seria sis vegades trenta, qui es en totalitat cent vuitanta vegades, e lo delme, ma filla, es de dèu una: per què me'n pertanyeria desahuit vegades, e pus de desahuit altres vos n'he leixat, e encara més, per l'amor de vostre marit qui us ha adreçada a mi.— A les hores, madona Tecla, besant-li los peus, li dix:— Mossenyer, cent milia mercès vos ret de vostra cortesia, per la qual sens alguna precedent coneixença m'havets fet tanta de gracia. E per tant, mossenyer, en nom de Déu pensats de pendre de vostre delme tota aquella part qui us plaurà.— »


Com fra Juliol començà de pendre lo delme

«Vehent açò lo dit frare, gità-la gentilment a terra, e prench d'ella lo delme de vuit vegades; e haver prés lo dit delme, dix a la dona: