Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/122

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





Ço que dix lo marit a la muller en retornar de sa confessió

«Essent arribada en la casa trobà son marit qui l'esperava per dinar e li dix: — Dona, bé us sia de la confessió; què vos sembla (dix ell) de fra Juliot e de sa manera de confessar? — Certes — dix ella -ell es ben perfet hom e molt bon confessor, e hom qui sab fort bé demanar e examinar los peccats. E, quant es de mi, (dix ella) senyor, ja més no'm voldria confessar ab altre llevat d'ell, tant jo hi he trobat de plaer. — Perçò, (dix lo marit) jo us trameti a ell: car jo scé que ell es hom fort prudent e discret a examinar los peccats.— E açò dit, ells dinaren-se ab gran solaç e goig.»


Com lo frare prench la resta del delme

«A cap de pochs jorns fra Juliot vench visitar madona Tecla, e prench d'ella una partida del delme. E aixi de la un jorn en altre féu tant de visitacions que ell fon molt bé pagat del dit delme.— Vets lla — dix l'ase a fra Encelm— la santedat qui es huy en vostres relligiosos que aci dessus havets nomenats. Bon hom de Déu, vós faheriets bé de callar e tenir-vos per vençut, e si no ho volets fer, tenits-vos assegurat que jo parlaré e faher-vos he tal resposta que n'haurets poch de plaer. E fas-vos assaber, a fi que no