Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


siats enganat, que jo scé tant dels afers de relligiosos que us serà vijares que jo haja estat conventual o relligiós en cascun dels dits ordres.»


Fra Encelm respon sus la avol confessió de fra Juliot

«Mossenyer l'ase: la malvestat feta per lo dit fra Juliot no fa res en menyscapte dels altres relligiosos ne de llurs santedats; aixi com lo peccat de Judas qui vené nostre Salvador Jesus Christ no fon en menyscapte dels altres Apostols, car Judas per sa obra malvada es punit en infern, e los altres Apostols per llurs bones e santes obres son col-locats en Paradis. Per semblant manera serà lo dit fra Juliot punit en l'altre món, e los altres bons relligiosos seran guardonats de llurs bones obres. Atressí, senyor ase, aixi com vós sabets, lo peccat de luxuria es tant natural que no hi ha hom al món (si no es per special gracia de Déu) qui se'n puixa excusar. E aprés la beutat de la fembra qui es vera metzina e verí mortal qui entuixega la vista de l'home e la fa tostemps girar e caure al dit pecat. E eixament sabets que la fembra enganà nostre pare Adam; que ella enganà lo gran Rey Daviu; ella enganà lo gran sabi Salamó; ella enganà lo noble e fort Samsó. E aixi com lo dit fra Juliot no havia tant de perfecció com nostre pare Adam, ne aixi gran senyoria com lo Rey Daviu, ne tant de sabiesa com Salamó, ni tant de força com Samsó, tots los quals ab llur perfecció, senyoria, sabiesa e força no's saberen ne pogren contre-