Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/124

guardar de les fembres, vós devets tenir per excusat lo dit fra Juliot, ajustant que, aixi com havets dit aci dessus, la beutat de la dita madona Tecla era tal que semblava que fos un Angel de la alta jerarquia. E aquesta gran beutat féu trabocar lo dit fra Juliot al dit pecat; mas los altres relligiosos no fan ne cometen tal pecat, ne nulls dels altres set pecats mortals.»


L'ase respon a fra Encelm

«Fra Encelm, vós me volets donar garces per coloms, romanint tostemps en vostra pertinacitat o obstinació, dihent que vostres relligiosos esquiven los set pecats mortals. E per tant vull-vos avisar e fer entenent com per vostres relligiosos son comesos los dits set peccats mortals, en tal sort e manera que us caldrà acordar per força que mon dir es veritat. Fra Encelm, sapiats que los set pecats mortals son aquests, ço es assaber: superbia, avaricia, luxuria, ira, glotonia, enveja e perea. Mantinent vos recitaré set histories, (per cascun pecat una) per les quals veurets clarament com los vostres sobredits relligiosos cometen los set pecats mortals. Salvant tota vegada que jo demanaré llicencia al molt alt e poderós Princep mon Senyor e Rey, a fi que açò no li torn a enuig: car recitant-les caldrà que jo perllongue mes paraules.»
E lladonch dix lo Rey a l'ase: «Bell responent, bé'ns plaurà d'ohir les dites histories, e sapiats que vostre parlar nos es agradós e plasent. Per tant en nom de Déu, cuidats de recitar-les.»