Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 E aprés que l'ase hach ohit aquestes paraules, girant-se devers mi, dix-me:


Del primer peccat mortal, superbia

«Fra Encelm, jo començaré del primer pecat mortal, qui es superbia, e en quina manera vostres relíigiosos l'eviten. En Toscana ha una ciutat nomenada Perusa, assats bella, gran e noble, a prop de la qual ha un estany plè d'ayga, que los toscans apellen lo llach de Perusa, fort gran, e en aquell llach ha tres illes, de les quals la pus gran es habitada e poblada de gents. Ha-hi al dit llach o estany de moltes sorts de peixs, e han acustumat los Senyors de Perusa de fermar o arrendar lo dit llach o stany als peixcadors a rahó de deu milia franchs per un any, qui es una molt bella renda. E, al temps que l'Esglesia senyorejava la dita ciutat, lo Papa donà-la a un abat, nomenat lo gran Abat, home fort soperb, e tant omplert d'orgull que Llucifer no n'havia gayre més. E per ço que com l'Esglesia hagués presa aquesta ciutat per força, dubtant-se de rebellió o revolta edificà un bell Castell en una part de la ciutat, lo qual era molt fort e inexpugnable, e habitava en aquell lo dit Abat ab sos soldats, e tenia fort sotsmesos los perusins, en tal manera, que no hi havia null perusí qui gosàs portar ab ell, ni tenir en sa casa negunes armes de defensa, ans los tenia pus sotsmesos que si haguessen estat juheus. E quan ell sabia que algun perusí havia bella muller o filla, ell trametia-la encontinent