Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/135

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Del manament que fe'u Mossenyer Lippo, Potestat, a Francesch de Nernia

«Quan mossenyer Lyppo hach ohit la justicia, dix al jove hom:— Ves-te'n, e demà al matí pren dos companyons ab tu, e, lladonchs que aquest galant de prebere sortirà de l' Esglesia, prenets-lo e donats-li tant de bastonades que'l leixats per mort; mas guardats-vos no'l matats, e après veste'n en ta casa, e no te'n cossirs, car sos planys no vindràn sinó a mi, e jo scé ço que'm cal fer. — Si aquestes paraules foren dites al mut, no foren pas dites al sord. Car lo jove hom féu provisió de tres bastons de nespler, e al sendemà ab dos altres anaren aguaytar llur prebere. Quan ell doncs isqué de l'esglesia, l'emprengueren e li donaren tant de bastonades que'l leixaren per mort. Los altres preberes lla sus sortiren enconcontinent de l'esglesia e trobaren lo prebere aixi mal agençat, sabents que altre sinó lo marit de la dita dona no havia fet aquesta obra; lladonch ells lo llevaren e'l meteren dedins un tahut, e l'aportaren així com estava al palau del Bisbe.»


Com lo Bisbe féu sonar les campanes per aplegar tot lo Capitol

«Encontinent que lo Bisbe vehé son prebere aixi agençat, sobtanament féu sonar la campana, e tantost los preberes, curats e relligiosos