Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/136

de totes les ordres s'aplegaren lla, dihent que hom no devia soferir tal vituperi, e que si aytals coses romandrien impunides, que ells no sabrien pus viure al món, car tots jorns los llechs en faherien altretant als clergues. — Per tant fahem, dehien ells, nostre deute per aytant que'l dit jove hom sia penjat pel coll, ab la fi que sia eximpli e castigament a tots los altres, e porem faher a nostre albir, e ab açò null hom no'ns gosarà noure.»


Com tota la clerecia anà en gran processó denant Mossenyer Lippo

«La processó fonch prestament ordonada al sò de les campanes; los preberes, cantant Requiem aeternam, se n'anaren vers lo palau dels Senyors, portant lo dit prebere dedins un atahut, de què la ciutat de Perusa meravellà's fort vebent la dita processó, sens saber la rahó per què hom la fehia. E vengueren alguns homens de la dita ciutat a Mossenyer Lyppo, potestat, dedins lo palau e contaren-li com lo Bisbe ensems los preberes e relligiosos venien en gran processó, tenint lo camí del palau. A les hores Mossenyer Lippo féu semblant que no sabia res de tot açò.»


Lo gran acolliment que féu Mossenyer Lippo al Bisbe e al seguici d'aquell

«Aprés que la processó fonch arribada al dit palau, Mossenyer Lippo llevà's e féu seure lo Bisbe aprop de si, e aprés tots los mestres en theologia,