La resposta del dit Francesch
«—Senyor, — dix Francesch, — la veritat es que jo he fet aquest joch an aquest prebere, e açò en recompensa e per lo semblant que ell festejava aixi fort ma muller requerint-la de sa persona. — Mossenyer Lippo dix: — Traydor malvat, tu no devies prendre venjança de tes mans, mas te'n devies plànyer al Bisbe qui aci es. — Senyor, — dix Francesch, — jo me n'aní plànyer encontinent al Senyor Bisbe. — Mossenyer Lippo dix: — Quina justícia te féu? — Lo jove hom respon: — Senyor, fort crudel e selvatge: car ell manà-li que hagués a romandre tres jorns sens entrar en l'esglesia, e ell es un malvat qui voldria pus tost estar un any al bordell que no un jorn a l'esglesia.»
De la justicia que féu Mossenyer Lippodel dit Francesch
«—Are ojats, jo't faç molt exprés manament que per açò que tu has fet an aquest prebere, tu stigues tres jorns que gens no entraràs en la taverna, e, si tu retornar-hi has altra vegada, jo't faré estar pus de deu jorns que no entraràs ne en taverna ne en bordell. — E llavors lo Bisbe, vehent la justicia a ells feta per Mossenyer Lippo, tenint-se per fort trufats, digueren a Mossenyer Lippo: — E quina justicia es aquesta que vós havets feta?—»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat revisada.
