Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Mossenyer Lippo respon a la clerecia

«—Senyors, — dix Mossenyer Lippo, — jo faç mellor justicia que no féu lo Senyor Bisbe al dit jove hom. Car ço es pus gran punició ad aquest jove hom, d'estar tres jorns sens entrar en la taverna, que no es a vostre prebere d'estar un any sens entrar en l'esglesia. E per tant hajats sguart a vostres relligiosos, que d'aci avant jo no m'haja a percebre que ells facen tals jochs. Car jo us jur per o ver cors de Jesus Christ que jo'n faré tal justicia que tot lo món en parlarà. E ab açò pensats d'anar-vos-en a la bona hora, o a la mala hora. Cuydats vós que les malvestats que soliets fer quan la senyoria era vostra vos sien mantinent comportades ne sofertes? Certes no ho seràn. Mas serà-us feta honor aytal com ho mereixets. — Encontinent que lo Bisbe e tots los altres veheren la furor de Mossenyer Lippo, e hagueren ohit la avol e crudel resposta, anarense'n cascun a un depart, sens processó ne sò de campanes.»


L'ase parla del pecat d'avaricia, e recita la confessió d'un mariner a un frare

«Fra Encelm, sapiats com en la ciutat de Mallorques, en l'ordre dels frares prehicadors, havia un relligiós nomenat fra Joan Osset e era natiu de Catalunya, lo qual un jorn, venint a confessar-se ab ell un mariner de Mallorques