lo florí sus a l'altar. — E gira les espatlles e se'n va. E lo frare, tot sobtat, abans que'l mariner fós al mig de l'esgleya, prenent lo florí, trobà que era una scorça de magrana; e, cridant al mariner, dehia: — Digues, oh bon hom de Déu, açò no es pas un florí. — Lo mariner respon:— Pater, fahets compte que ço sia un florí. — Lo frare diu: — E si açò es una scorça de magrana, com faré jo compte que ço es un florí? — Lo mariner diu:— Fahets ço que us dich. — Lo frare diu: — Sabets què n'es? No us tinguets pas per absolt. — Lo mariner respon: — No us tinguets pas per pagat. — E així se'n anà per lo camí en sa casa.»
L'ase diu a fra Encelm
«Aci podets veure, fra Encelm, quina manera troben e observen vostres relligiosos per la llur gran malícia e per aplegar diners, a fi que ab lo diner pusquen anar en cort de Roma, e's facen Bisbes de Nullatenensis, e ixen d'obediença per faher del tot a llur plaer; mas a la fi tot fa mal profit, e perden los diners, enriquehixen los altres qui gens no han treballat, així com a un framenor de vostre ordre sdevench una vegada.»
Fra Encelm diu a l'ase
«Senyor ase: segons lo proverbi, mala capa cobre sovint bon bevedor. Així me sembla de vós. Car qui us veurà així magre, scorxat e escó-
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/142
Aquesta pàgina ha estat revisada.
