Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/143

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hat, pensa que no haja en vós neguna subtilitat, ans que siats feixuch e bajà, quant que, en ço que jo veig, vós sots un gran talla-moixons. E si jous hagués així ben conegut al començament de ma disputa, com jo fas sus are, jo us jur en veritat que no m'hagués ja pres ab vós en fet de disputa; mas puys que som venguts tant avant, covindrà'm veure'n la fi, pregant-vos que us placia dir-me ço que sdevench al framenor, car pendre hi he plaher; aixi farà lo molt alt e molt poderós Princep lo Rey vostre Senyor, car jo veig que ell s'es pres a riure de la truferia feta al frare prehicador per lo mariner.»


L'ase relata ço que sdevench a Mallorques a un framenor, lo qual perdé milia reyals per sa gran avaricia

«Fra Encelm, en nostra ciutat de Mallorques era un framenor, nomenat per son nom Francesch Sitges, lo qual jo crech que encare hi sia enguany que comptem mil quatre cents e disset. Aquell frare no era ne massa sabi, ne massa pech, e era d'aquells que hom apella prehicadors de fromatges, d'assats bona condició, e havia la paraula tant femenívola que, qui no'lvehia e ohia sa paraula, hagués dit propriament que era una fembra. Era aytambé un hom fort curós d'agabellar diners, e fort noble hom e seient en fet de confessió, e havia gran mijà a demanar e examinar ordinariament dels pecats, per la qual cosa la més gran partida de les gents de bé de Mallorques