Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/144

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


se confessaven ab ell; perquè en poch de temps ell aplegà milia reyals d'aur, los quals ell més en guarda entre les mans d'una monja d'aquelles de son ordre nomenada sor Antonieta, la qual era sa pus special amiga, per aytant com ella servia a netejar e rentar sa roba, e a aparellar-li qualsque vegades a menjar, e'l servia en malaltia, fahent-li confitures a la Coresma, e molts altres serveys.»


Com Nadalet donà una punyalada a sa amiga, e com ell hach los milia reyals d'or del framenor

«Hi havia en aquell temps un bell galant arlot al bordell, lo qual havia nom Nadalet, bell hom de sa persona, ben fet e proporcionat de tots sos membres, gentil e polit, e anava tostemps tant gentilment vestit que qui'l vehia no hagués pas dit que ell hach estat rufià, mas pus tost qualque bon mercader. Aquest Nadalet havia una amiga al bordell nomenada Na Francesca, fort bella minyona e gentil qui havia stat juheva. Esdevench-se un jorn de festa de Nadal que'l dit Nadalet jogant a la graesca perdé sos diners, e demanà a la dita Francesca son amiga dos florins d'or a prestech per jogar, los quals encontinent ella li'ls prestà. E aprés haver-los perdut, tot sobtat li en demanà encare altre tant, e ella no volent-li'ls prestar, ell, ab la furia del joch, donà-li una coltellada al ventrell, per què ella caygué a terra, e la sanch eixint, Nadalet pensant que ella fòs morta, se'n fugí e s'amagà sots un altar,