nomenat l'altar de Sant Christofol, en una esglesia dels framenors, ab un seu companyó nomenat Antoni Riussech. E encontinent tramès son dit companyó al bordell per veure si la dita Francesca era morta, o no, e que ell retornàs encontinent per aportar-li'n noves.»
Com sor Antonieta vench al convent dels framenors
«Are sdevench, fra Encelm, per cas fortuit, que'l dit fra Francesch Sitges havia tramès querre sor Antonieta dessus dita, e, un poch abans que ella vengués, lo dit Nadalet s'era amagat sots lo dit altar. Vet-aci donchs fra Sitges, lo qual tirant sor Antonieta a un depart, vench ab ella tot dret aprop de l'altar de Sant Christofol aon lo dit Nadalet estava amagat, e lladonchs fra Sitges dix a sor Antonieta:— Ma ben aymada sor Antonieta, jo só d'huy més vell, e no pusch pus soferir les penes e treballs de l'Ordre. En açò stant aquells jovens frares me volen tots mal, per ço com jo no'ls vull res donar de ço del méu, e'm fan molts despits e befs, e encare fra Galceràn s'es enfellonit per ço com no li he volgut prestar cent reyals d'or per anar en Anglaterra faher-se mestre; ell m'ha menaçat que faher m'ha sortir de Mallorques, e que ell me farà ésser conventual a Jaca. E aixi meteix fra Jacme March va'm pregant que jo li prest; ensems fra Poncet e fra Joan Ximeno me van continualment assaltant e tempestejant a fi que jo'ls ajut de mos diners: a la qual cosa faher no abastaria
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/145
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.