Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


retrets, on ells lo meteren per terra, e li donaren tant de bastonades, que'l bon frare no visqué sinó cinch jorns. Ara vejats, fra Encelm, com vostres relligiosos esquiven lo peccat d'ira.»


Fra Encelm diu a l'ase

«Senyor ase, en ventat aquell fon avol jorn per al dit frare: aixi en fon per als tres relligiosos e he bona membrança d'aquest fet car jo era fort jove llavors que açò sdevench, e membre'm que dos dels relligiosos se'n fugiren, e l'altre, ço es assaber, fra Matheu Ponça, fon pres, justiciat e condemnat a presó perpetual, e hagueren tostemps despuys molts de mals. Ara, prech-vos hajam l'historia de glotonia.»


L'ase parla del cinquè peccat, qui es glotonia

«Fra Encelm, al camp de Tarragona hi ha una vila nomenada Cambrils, qui es bona e grossa vila, la qual es del Rey. E han acustumat, fra Encelm, a la dita vila que quan hi ha qualque festa, la una de les vegades hi van prehicar los framenors, l'altra vegada los frares prehicadors. Esdevench-se que un jorn de Nadal, qui era llavors lo dijous, un frare prehicador anà prehicar a la dita vila, e lo sendemà, tornant-se'n de bon matí en la ciutat de Tarragona, ell se trobà en passar lo riu apellat Francolí ab dos framenors del con-