Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/160

Fra Encelm parla a l'ase

«Senyor ase, en veritat lo frare prehicador fon mal avist de demanar lo doble de ço qui seria donat al framenor, mas la traydora enveja li féu faher açò, e la cupiditat d'haver més que'l framenor, e gens no pensava a ço que se'n podia enseguir. E qui no sguarda denant si, com dehiets no fa gayre, cau enrere. Per què jo us prech que aquestes histories vos abasten, car, puys que les afeccions de bastonades son vengudes, nosaltres poriem encare venir a pijors coses. Retornem a nostre proposit, car jo us vull encare provar que entre nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres, animals. E açò per aytant com nosaltres havem seny natural e anima intel-lectiva, e vosaltres no havets sinó un poch de discreció natural.»


L'ase respon a fra Encelm, parlant-li de la natura dels animals, metent cascun en sa natura.

«Fra Encelm, sembla'm que vós sóts un poch bajà. Bon hom de Déu! ab la fi que conegats clarament que entre nosaltres, animals, havem seny natural e anima intel-lectiva, aixi bé e mils que vosaltres, jo us faré relació d'alguns actes de nostres animals, per los quals veurets clarament vostre dir ésser fals.
Vejats, fra Encelm, los pollets de les gallines