Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/162

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


animals, aprés que elles son prenys, no voldrien acostar-se al mascle per tot l'haver del món, sabent que ja es acomplit ço perquè Dèu donà la conjuncció del mascle ab la femella. E vostres fembres, fra Encelm, no fan així, ne no'ls plau en res la condició de nostres femelles, ans tot al contrari: car, aprés que elles son prenys, es a les hores que elles requiren l'home pus que d'abans.
 Què us sembla, fra Encelm, de la vera amor que serva la tortora a son mascle? La qual quan es mort fa molt gran dol, e no reposa ja més sus arbre vert: ne no beu ayga clara, mas terbola, e si ella no troba ayga terbola l'enterboleix ab los peus e lladonch beu. E puys roman vidua tot lo temps de sa vida, sens que vulga pendre marit. E vostres fembres, fra Encelm, a penes es podrit llur marit en lo fossar, ans se poria encare faher morterol de llur fetge, que, tot sobtat, cerquen altres marits. E moltes vegades, fra Encelm, faran morir llurs marits per metzines e tuixech que elles los fan menjar, per poder pendre com a marit aquells de qui són enamorades. Vejats quina diferencia hi ha d'una amor a l'altra?
 Què us sembla del seny e discreció de l'orifany, qui en tots sos actes e fets sembla que sia fill d'Adam en totes coses.? Ço es assaber que ell entengue e conegue totes coses, talment, que si lo palafrener o vaylet qui li dóna a menjar ve a morir, ell se'n dóna aytant d'enuig e despler que està dos o tres jorns que no vol menjar ne beure, mostrant senyal de tristor per l'absencia del dit vaylet.
 Què us sembla aixi meteix del seny natural de l'aguila.? La qual, aprés que sos polls són nats,