Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/163

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fa'ls esguardar contra los raigs del sol. E si lo sguarden e vehuen de fit en fit, ella sab que són seus, e si'ls veu plorar los uylls sab que són bastarts, e'ls gita encontinent fora lo niu.
 Què us sembla del seny de l'esperver? Lo qual quan vol pendre qualque ocell per son menjar, si no'l pren ab dues volades, no li va pus aprés, sabent que no plau ja a Déu que'l dit ocell muyra. Och e pus, per ço com lo dit esperver es pohagrós, ell pren totes les nits un ocell e'l té entre sos peus per tenir-los caldament, e aprés al matí lo j aqueix anar sens faher-li negun mal, mas si lo dit ocell serà près per ell, qualque gran fam que haja, no'l voldria haver menjat, ans lo jaqueix anar sens faher-li negun damnatge.
 Què us sembla de l'inteliigencia del cucut? Quan esdevé que'l pare d'aquell es fort vell, e que totes les plomes li cauen de vellea e no pot volar, lladoncs sos fills li fan un bell niu, on lo fan reposar e li aporten a menjar tots los jorns, tro a ço que placia a Déu que ell muyra.
 Què us sembla del camell? Qui per cosa del món no's vol acostar ne haver afer ab neguna femella qui haja haut afer ab son pare, e les coneix ab la flayra: que si elles s'acosten a ell les fa fugir a mossegades e reguitnades ben lluny de si.
 Què us sembla del juhí del bevre? Lo qual quan veu los caçadors qui'l volen pendre, sabent que'ls dits caçadors no'l volen pendre sinó per haver sos genitius qui són bons a moltes medecines, si ell coneix que no'n pusca scapar sens ésser près, lladonchs ell meteix ab les dents s'arrenca los genitius e'ls jaqueix als caçadors, volent-los pus tost perdre que morir o perdre la vida.