Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/167

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que ella no li consentiria fins aprés aytal lloança.
 Què us sembla del seny del ca e de sa vera e bona amor? Lo qual per un plaer sofir cent desplaers: car après haver una vegada menjat lo pa de qualcun, ja més no l'oblida, ans li poriets donar cent bastonades que gens no oblidarà lo benifet rehebut. Vejats donchs quina diferencia hi ha de la amor del ca a la amor de l'home: car al ca si vós li fahets un pler li poriets faher cent desplaers aprés, que ell los endura tots, havent esguart al pler rehebut, e l'home fa lo contrari, car fahets-li cent voltes grans plahers, e aprés fahets-li un petit desplaer, oblidant tots los rans plers rehebuts, vol pendre venjança del petit desplaer a ell fet.
 Què us sembla del seny del cranch? Lo qual quan esdevé que vol menjar la nacra on se fan les perles, estant la nacra oberta per ço com ella no viu sinó de l'ayga de la mar, ell ve gint, gint, e aporta una pedra, e apropinquant-se de la nacra gita la pedra dedins aquella, e llavors la menja: coneixent que si no fehia així, la nacra se clouria encontinent, e no hauria poder de faher-li negun mal.
 Vos sembla, donchs, fra Encelm, que'ls actes dessus dits sien de seny e d'enteniment? Certes och, e si voldrets dir veritat vós serets de mon parer, ço es assaber, que los dits animals han seny e ànima intel-lectiva aixi bé e mills que no vosaltres. E no vull faher llonch discurs de molts altres animals, com d'alguns escarabats e altres, los quals quan veuen que'ls fills d'Adam los toquen, de pahor que ells han de rehebre damnatge, fan semblant que són morts, plegant peus e mans, talment que diriets que són morts, e