aprés quan no senten pus neguna persona lleven-se, e se'n van a llurs afers.»
Fra Encelm diu a l'ase
«Senyor ase, una altra rahó per provar que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que vosaltres es: per ço com nosaltres som fort nets en nostres festes e habillaments, e portem ab nós diverses bones olors, molts perfums bé flayrants, e vosaltres sóts privats e freturejants de tota netedat, e sots bruts, sutzeus e pudents. E esguardats en vós meteix primerament: vostre ventre e vostres cuixes són plenes de fém, pixats e sutzura; vostres uylls llagremejants e leganyosos, e la boca vormosa e plena de baves. Donchs apar assats que ço que jo he dit es veritable.»
L'ase respon a fra Encelm
«Fra Encelm, qui mal diu, ohir ho vol. Jo us he parlat fins ací cortesament, mas puys que m'havets injuriat o blasmat, jo us pagaré ab tornes, e si diré tostemps la veritat. Car lo proverbi diu: aytal compte que't fa ton compare, atretal li'l faces. Bon hom de Déu! Aytant com parlats, altre tant errats, e ço de què vos llohats torna's a vostra deshonor. Car jo veig que vostres uylls son pus lleganyosos e plorants que no són los méus; e mes baves cauen a terra, e les vostres romanen sus la vostra barba. E tots los béns e plahers que havets, e delits, e bones odors, no'ls
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/168
Aquesta pàgina ha estat revisada.
