havets sinó per nosaltres, animals. E declarar-vos he lo tot distinctament. La cera, de la qual vos enllumenats, la prenets de nostres abelles o mosques de mel, e així meteix la mel ab la qual fahets vostres confitures. La seda de què vos vestits, la prenets de nostres vermens o cuchs qui la fan, com vos he recitat amplament aci dessus. L'almesch lo prenets de nosaltres, animals, e no es sinó una superfluitat de sanch qui's congria dedins alguns postermaments dels dits animals, e quan l'almesch es perfet, les postermes s'inflen, e llavors los dits animals se'n van a les roques aspres e dures, e tant se freguen e graten que'ls dits postermaments per lo frech que ells fan cauen a terra, e vosaltres, fills d'Adam, los prenets e'ls estojats per faher vostres bones olors. L'algalia es suhor de nostres animals, qui's fa entre les cuixes, e vosaltres la metets sus vostres barbes, e en vostres vestiments. L'ambre es femta de nostres animals e vosaltres vos en perfumats per tolre la pudor de vostra suhor e sutzura. Les perles, de les quals vos aornats a les festes, les prenets de nostres animals de la mar, ço es assaber, de los nacres. Com vos gosats donchs solament gloriejar de ço que, per rahó, nosaltres, si voliem, nos en poriem llohar ab veritat.? E sguardats, fra Encelm, quina diferencia hi ha de vostra sanch a la nostra, de vostra suhor a la nostra e de vostra femta a la nostra. Vostra sanch, si aprés que serà eixida de vostre cors es lla un jorn, put molt fort, e fa gran corrupció en l'ayre, talment que moltes vegades per tal corrupció s'engenra la pestilencia si la sanch serà en gran quantitat, així que pot esdevenir per batalles; nostra sanch
