Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Donà sobre nosaltres en la present vida.
 Si així n'es, vós nos fahets ofensa.
 Venits-vos-en denant l'excellença
 De nostre Rey e de sa Senyoría:
 Si no, mal vostre grat e rebetllía,
 Menar-vos-hi he ah sa reyal llicença.»



Fra Encelm diu al renart

Encontinent havent ohit les paraules del renart, e vehent que si jo no era obedient a son manament lo joch podia anar malament per a mi; och encare que estava tot sol entre tant d'animals, los quals estaven tots corroçats contra mi; jo pensí en mi meteix que mellor consell e pus savi era per a mi d'anar que no de contendre, perquè, responent-li, diguí les paraules següents:

 «Valent porter de la cort lleonina
 Molt volenters faré lo viatge,
 Car per cert serà mon aventatge
 De publicar aytal vera doctrina:
 Ço es dir, que la virtut divina
 Dóna poder a l'humanal llinatge
 De fer als animals bé, o vil ultratge,
 Per ço com són sots sa potencia digna.
 Lo méu anar a tots serà rohina,
 Lo méu parlar trobaràn fort selvatge,
 Abans departir per al méu aventatge
 De vostre Rey vull saulconduyt e firma.»