Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


«Ma resposta ohida, e vehent que jo volia haver saulconduyt e guiatge, departi's de mi sobtadament, e no trigà pas mija hora que encontinent no fos retornat a mi ab lo saulconduyt, lo qual fon molt suficientment expedit aixi com jo volia e demanava.


Com fra Encelm va denant lo Rey

«Havent rehebut lo saulconduyt jo'm so partit ab lo dit porter, e, esser arribat denant la reyal potestat del dit Rey dels animals, fiu-li aquella reverencia aytal com a tot Princep e Senyor se pertany. E, encontinent que los animals me veheren, s'aplegaren tots alentorn del Rey, pensants que ell donàs contre mi qualque crudel sentencia. Mas lo dit Rey, com aquell qui era fort savi, discret e de gran justicia, encontinent que'm vehé, me féu passar avant e me féu seure entre los principals barons de sa cort; e com ell era ben entenimentat e enginyós, pensant que per temença d'ell, o per vergonya de tant d'animals qui lla eren presents, jo no pogués o sabés respondre als articles dels quals jo'n seria enqués, mostrà'm gran amor, e ab bona, gojosa e riallera cara me començà a demanar moltes coses gens no tocant l'afer de què n'era qüestió, aixi com es lo costum de tot noble Rey o Senyor, a fi que tot acostumant-me de parlar ab ell e ab los altres grans barons, jo fos pus ardit a respondre a ço de què seria interrogat. D'aquesta cosa jo n'haguí en mon cor un sobiran plaer e goig, e retí lloança a Déu qui m'havia